LA FESTA MAJOR!

Arriba un any més la Festa Major de Santa Creu de Cabrils #FMSC2024 (al igual que la de Santa Helena) ens fan reflexionar novament sobre un seguit de fets que podrien fer que la Festa Major no sigui de i per a tothom.

La primera qüestió és la necessitat de combatre els comportaments, actituds, agressions sexistes i tots els silencis, permissivitat, comprensió… que tot sovint els justifiquen, minimitzen i fins i tot donen suport.  Perquè un festa només és una festa quan tothom pot gaudir-la! Evidentment, aquesta missatge és ampliable a qualsevol altre tracte degradant i/o agressió basades en tota forma de discriminació.

Igualment volem tornar a reflexionar sobre la vinculació institucional amb actes religiosos.  Cada any ho recollim al nostre quadern de bitàcola perquè considerem que oficialment i institucional no hauria d’existir cap vinculació, tot i reconèixer la vinculació històrica entre la festa major i la religió catòlica així com reconèixer i respectar la pertinença a aquesta religió d’un nombre notable de veïns i veïnes. No es tracta d’anar incorporant d’altres sistemes de creences i religions a la vida pública i institucional, simplement es tracta d’avançar cap a una societat laica com a autèntica expressió d’una societat  plural i diversa. No cal cap mesura complexa i extraordinària per avançar en aquest sentit a les festes de Cabrils, només cal desvincular l’acte de l’ofici religiós del programa oficial i que cap autoritat/representant (en quant autoritat o representant que no pas a títol particular) participés d’aquest.

També reflexionem sovint sobre certs comportaments de determinades persones, grups, etc. que -potser de forma involuntària- poden induir a una cooptació, apropiació, personalització… d’unes festes que són de tothom i per a tothom. Són les festes del poble!

A més aquest any es un xic més particular perquè en lloc de banderoles o garlandes pels carrers i places, ens trobem propaganda electoral de tots els colors… i també pot passar que, com els cargols després de ploure, hi ha qui no surt mai que aquest cop surti… En tot cas, apuntem-nos una idea, per què com lluirien ens els nostres balcons, carrers i places si tothom penges alguna banderola o garlanda!

Encara hi ha una qüestió ben important que val per les festes però també per la resta d’activitats, esdeveniments… que inunden durant tot l’any la vida social i cultural de Cabrils. No és altra que la participació. És un repte de totes augmentar la participació; participar de les activitats però també de la seva organització. Perquè participar és fer poble!

Aprofitem per deixar el programa si és que encara alguna persona no ha accedit.

Ens veiem per places i carrers!

Cultura amb totes les lletres

Enguany a Cabrils ens hem proposat celebrar el Sant Jordi més enllà de la mateixa diada del 23 i fer-ne festa grossa amb tots les companyes de viatge dels llibres: pintura, dibuix, música, arts escèniques, lectures, tertúlies i llibres, molts llibres, perquè els llibres continuen sent els protagonistes. I, com no podia ser de cap altra manera, el convidat principal, qui no pot faltar mai, la gent!

Des de diumenge 14 fins a dimecres 24 a Cabrils podrem gaudir d’un munt d’activitats culturals obertes a tothom! Una festa que ben segur comerços, entitats i associacions, i moltes de nosaltres ajudarem a fer-la més gran.

I per què esperar al 23 per fer el teu particular homenatge al llibre i a la lectura? Us volem proposar que si en aquests moments no teniu cap llibre que us acompanyi al tren o us esperi a la tauleta de nit, avui mateix apadrineu-ne un! Mireu a la prestatgeria de casa o a la d’alguna amistat, atanseu-vos a la biblioteca… enamoreu-vos per les cobertes o per les xiuxiueig d’algú que us recomana, atreviu-vos!

I no volem acabar aquestes línies sense fer explícit que aquest any no em deixat enrere la tradició del MUC de fer-ne una reflexió profunda del món dels llibres, sinó que hem anat un pas més enllà ara que la Laura porta la regidoria, i deixem que els fets parlin per nosaltres, que els actes materialitzin les idees… i és només un primer pas, perqué “el camino se hace al andar”. Tanmateix us deixem l’enllaç als darrers quatre escrits ELS LLIBRES, A TOTHORA! (2023), CADA DIA ÉS EL DIA DEL LLIBRE! (2022), LLIBRES, CONEIXEMENTS I PENSAMENT CRÍTIC (2021) i ELS LLIBRES: SUPORT DE CONEIXEMENTS, EINES DE TRANSFORMACIÓ (2020), i encara trobareu més al web.

EL 8-M VAGA GENERAL FEMINISTA!

Cada #8M quan ens disposem a escriure aquesta entrada ens plantegem la mateixa reflexió: podem no escriure res de nou perquè la realitat, malauradament, res no ha canviat substàncialment o, pitjor encara, hi ha novetats que cap persona amb genuins valors democràtics del segle XXI voldria com la irrupció de l’extrema dreta a les institucions, l’aliança de la dreta extrema ciutadana i popular amb aquests o, encara pitjor, l’expansió de discursos (i ideologies) negacionistes de la realitat que no només neguen les desigualtats entre dones i homes sinó que les recolzen i les potencien i alhora generen un reinterpretació  de la realitat en la que les discriminacions, abusos, assetjaments, violacions, assassinats… esdevenen menys execrables fent més difícil la seva eradicació. I no només es consoliden i creixen aquestes postures sinó que malauradament emergeixen divisions dins del propi moviment feminista que ens debilita en aquesta lluita!

Així que la idea de què la lluita continua i és més necessària que mai, la idea que cada dia és #8M és un fet per a qualsevol persona compromesa amb la igualtat, la llibertat, la justícia, l’equitat… Una lluita de totes, tots i les variacions que volgueu, perquè no cal parar-se a pensar massa, per veure que les injustícies, les opressions, les violències, els abusos… campen arreu i sobre la pràctica totalitat de les persones. Per això no ha de sorprendre que els darrers anys es recuperin conceptes com interseccionalitat perquè, a l’igual que a la dècada dels 70 les dones de la Combahee River Collective, les lluites són comunes perquè són múltiple i compartides les opressions que podem arribar a patir.

Per això la manifestació d’aquesta tarda a Barcelona porta per lema Dempeus contra les precarietats, les fronteres i els genocidis! Aquí podeu llegir el MANIFEST i en aquesta pàgina fer seguiment de tot el que es mou.

• 

• 

El 8 de març no és cap dia de festa ni d’homenatge a la dona. És un dia de reivindicació i visualització de la lluita diària de milions de dones  contra l’opressió que pateixen.  Una lluita de totes i tots, perquè cap esser humà ha de restar impassible davant de l’opressió d’un altre. El silenci i la inhibició ens fa còmplices.

Enguany, s’ha fet un pas més en l’acció col·lectiva i les manifestacions simbòliques, xerrades, etc. (habituals entre les institucions, administracions i partits) perden pes i visibilitat a favor d’una forma de lluita  de major intensitat, la vaga, conscients de què no podem conviure ni un dia més amb les mil i una formes de discriminació i opressió a les que s’enfronten la meitat de les persones del planeta durant tota la seva vida pel fet de ser dones. Al carrer, a l’escola, a la feina, a casa, a tota arreu hem de combatre la desigualtat .

#VagaFeminista #8M2024 #EnsAturem

Un genocidi que no s’atura, un silenci que no es trenca!

La barbàrie d’un estat que algunes encara s’entesten en denominar democràtic no té deturador. Cada dia que passa els seus crims augmenten. Assassinats i matances; deportacions de la població; bombardejos indiscriminats contra habitatges, hospitals i escoles; execució de periodistes i membres d’organitzacions internacionals; privació dels serveis bàsics com ara aigua i llum i dràstica limitació d’aliments i medicines que aboquen a la població a la inanició i les malalties; entre molts altres. Tot de crims de lesa humanitat que junts situen a l’estat d’Israel en la infame llista d’estats genocídics. Perquè no oblidem que genocidi és

qualsevol dels actes esmentats a continuació, perpetrats amb la intenció de destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal:
a) Matança de membres del grup;
b) Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup;
c) Sotmetiment intencional del grup a condicions d’existència que hagin de comportar-ne la destrucció física, total o parcial;
d) Mesures destinades a impedir naixements en el si del grup;
e) Trasllat per la força de nens del grup a un altre grup.

i això sembla que és el que l’estat d’Israel va planificar i aplica des de fa dècades al poble palestí des de fa dècades.

I si tot això no fos suficient, observem el vergonyós còmplice silenci de la pràctica totalitat d’estats que presumeixen de com són de democràtics i de defensors dels drets fonamentals/humans, un silenci que s’estén en grans capes de les seves societats. Ja no tan sols hem de denunciar els crims de lesa humanitat d’Israel sinó també denunciar que callar ens fa col·laboradors necessaris perquè Israel pugui impunement perpetrar el seu pla genocídic.

Perquè no oblidem tampoc que els pretesos objectius del pla de l’estat d’Israel de perseguir als assassins d’israelís innocents amb que proven de justificar totes les seves actuacions presents, realment no responen a cap lògica militar ni a hores d’ara demostren cap efectivitat.

La reivindicació de la diversitat!

Avui és un dia per fer visible les incapacitats de gran part de la societat, de la majoria de les institucions i fins i tot d’un sistema que a dia d’avui encara no és capaç de construir una societat de i per a tothom!

Avui Dia Internacional de les Persones amb disCapacitat és el dia de reivindicar la diversitat i lluitar per una societat heterogenia on es rebutja la falsa idea de la normalitat; per una societat justa i equitativa, perquè tractar a tothom per igual és un gran engany ja que no totes les persones partim amb les mateixes condicions i possibilitats; per una societat pensada des de la universalitat i no des de l’excepcionalitat perquè una societat feta a mida de totes és possible…

COMBATEM TOTA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!

Avui dia 25 de novembre resulta ben fàcil escriure sobre la commemoració del dia ja que avui toca el dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones. Avui hi ha només un principi a compartir POSAR FI A QUALSEVOL FORMA DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!

De reflexions i dades podríem compartir moltes tot començant per la més colpidora i extrema, les més de 89.000 nenes i dones que van ser assassinades el 2022, i de les quals més de 48.000 foren assassinades per familiars i propers. Parlem d’assassinats per ser dones, parlem d’assassinats per motivació de gènere. Parlem d’un autèntic feminicidi!

També podríem enumerar les mil i una actuacions que com a societat podríem fer per posar fi a aquesta xacra i analitzar críticament les que ja funcionen… Educació, lleis, protecció, prevenció, xarxes de suport… i del que també podríem parlar i avui no farem és de tota la gent, grups, institucions que participen d’aquest feminicidi amb la seva complicitat, amb les seves negacions, amb les seves arengues… o amb el seu silenci i mirar cap a aun altre costat.

Avui volem cridar ben fort que no només ens volem vives, també ens volem lliures

UNA ESCOLA DE TARDOR BEN VIVA: ACTUAR COOPERADAMENT PER LA TRANSICIÓ ECOSOCIAL

Volem donar-vos les gràcies a totes les persones que heu fet possible la 1a ESCOLA DE TARDOR del MUC “PENSANT EN UN MÓN MILLOR” sobre la crisi ecosocial sense precedents a la que ens enfrontem i com dotar-nos col·lectivament d’eines per avançar en la transició ecosocial. Al Ferran, al Llorenç i al Miguel per compartir amb tots nosaltres el seu coneixement i experiències que ens han de permetre entendre l’escalfament global, els canvis climàtics que s’estan produint i les conseqüències sobre els ecosistemes i sobre les persones, especialment entre les més vulnerables d’arreu del planeta. I alhora hem generat un espai per plantejar conjuntament actuacions que podem fer com a persones però també com a societats per fer front a aquesta situació. Gràcies a totes les veïnes i veïns de Cabrils i a les que us vau atansar d’altres municipis, amb qui compartim  l’objectiu comú de transformar les nostres societats, perquè sense vosaltres l’Escola perdria gran part del seu sentit.

Sabem que no tothom va poder assistir i per aquest motiu us presentem el document audiovisual de l’acte. Per facilitar el seu visionat ho hem dividit en base a les diferents parts de la jornada.

El canvi climàtic i global amb en Jofre Herrero Ferran

Refugiats climàtics i escalfament global amb en Llorenç Parra Pujol

Dinàmica Imaginem futurs amb en Miguel Doñate Sastre

De guerres, atemptats i genocidis: quan els poders s’excusen per destruir la pau i els pobles

Hi ha qui es pregunta que està passant aquesta darrers dies en aquest petit bocí de món que és el Pròxim Orient però també hi ha qui no té cap dubte satisfeta amb la resposta que ofereixen els mitjans de comunicació i els mateixos estats. Avui volem compartir amb unes i altres, tant amb les persones d’esperit crític com amb les rabiosament alineades amb els discursos oficials, un seguit de reflexions que sorprenentment són silenciats aquests dies tot i parlar de fets d’extrema gravetat que passa per sobre de la vida de desenes i fins i tot centenar de persones cada dia que passa.

Per això mateix no podem deslliurar-nos a l’anàlisi i reflexió sense abans fer explícit l’evident, que en aquest conflicte, com en tots, qui més perd són les que anomenen col·loquialment les persones de carrer… i aquí no hi ha lloc per consideracions que parlin de morts de primera i de segona, ni de víctimes innocents i danys col·laterals.

Començarem per mostrar la nostra preocupació per com ha canviat casa nostra des d’aquelles massives mobilitzacions que començaren el 15 de febrer de 2003 quan prop d’1 milió de persones cridaren a l’uníson: No a la Guerra! Què ha passat en els darrers 20 anys perquè la societat catalana passi de defensar la pau i rebutjar la guerra i la violència, a justificar i donar suport a les intervencions militars com a mecanisme per resoldre problemes i, pitjor encara, com a suposada formar d’impartir justícia? Resulta esgarrifós sentir a mitjans de comunicació, governants, etc. parlar de revenja… I novament ens ve al cap aquella societat que omplia el carrer el 23 de novembre de 2000 després de l’assassinat de l’Ernest Lluch tot cridant: Per la Pau! Diàleg ja!

Això ens porta a reflexionar un cop més sobre l’ús malintencionat de les paraules per parlar del que està passant a Palestina i del que va passar a Israel. Perquè la qüestió és radicalment senzilla, no es pot dir que uns són terroristes i tot seguit parlar de guerra. O una cosa o l’altra, l’anàlisi rigorós no pot atendre a jocs de paraules ni dobles vares de medir. Només cal detenir-se en la primera de les accepcions de la paraula guerra “Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.” al DIEC per observar les múltiples mentides i intencions que amaga definir el que està passant com a guerra. Parlar de guerra serveix per justificar la intervenció militar. Parlar de guerra serveix per convertir a l’altre en l’enemic i per tant el fa susceptible de rebre una reposta violenta, destructora i eliminadora. Parlar de guerra serveix per convertir l’assassinat de persones innocents en una simple conseqüència de la guerra i d’una suposada agressió per la que han de pagar. Parlar de guerra… facilita tantes coses.

Ara bé, fins i tot la guerra té unes regles. Absurd, sí, però hi ha unes regles que regulen el que seria una acció de guerra i el que seria un crim de guerra o un crim de lesa humanitat. I ho marca ni més ni menys que la no gens sospitosa Cort Penal Internacional als Estatuts de Roma (2002) en els articles 7 i 8. Però perquè cap persona pensi que volem condicionar el seu anàlisi, us deixem que llegiu vosaltres mateixes quins són els crims (perquè parlar de fets o d’altres eufemismes ens poden fer oblidar que parlem de la vida de les persones) considerats com crims de lesa humanitat i crims de guerra

• 

• 

• 

• 

• 

I si no fos suficient encara ens quedaria reflexionar sobre el crim més greu que la humanitat ha conegut: el genocidi.

Què és el genocidi?

qualsevol dels actes esmentats a continuació, perpetrats amb la
intenció de destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic,
racial o religiós com a tal:
a) Matança de membres del grup;
b) Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup;
c) Sotmetiment intencional del grup a condicions d’existència que
hagin de portar la seva destrucció física, total o parcial;
d) Mesures destinades a impedir naixements al si del grup;
e) Trasllat per la força de nens del grup a un altre grup.

Penseu que és anar massa lluny, penseu en eles esdeveniments però també en indicis més subtils però ben simptomàtics com per exemple titllar a les persones palestines com a “humans animals” que és ben semblant a quan parlaven d'”escarbats” a Ruanda o de “rates” a Alemània.

No us sembla que hi ha molt per pensar… Condemnar l’atac de Hamas és fàcil com també exigir l’alliberament dels retinguts. El pas difícil però ineludible per a qualsevol persona que es consideri defensora del dret inalienable de tota persona a la vida (en un sentit ampli) i militant per la pau, només pot ser condemnar Israel, exigir l’aturada de qualsevol acció violenta (tot començant per l’assassinat de la ciutadania, el personal sanitari o els periodistes; passant per aturar els bombardejos de les ciutats o aixecar el blocatge dels suministres que busca la inanició de la població; fins a posar fi a la deportació de la població) i tot això sense oblidar posar fi a l’ocupació de Palestina que es perllonga des de fa dècades.

Torna l’escola de tardor del MUC per avançar cap a la transició ecosocial!

Els darrers temps, arrossegats per les inèrcies associades a la gestió política decl’administració, havíem deixat de banda un dels nostres espais favorits de trobada i reflexió, les escoles d’estiu del MUC, per d’altres formats més curts i informatius com ara les xerrades.

Tanmateix, davant de l’emergència actual derivada d’una crisi ecosocial de primera magnitud que comporta la destrucció dels ecosistemes, la contaminació a tots els nivells, la deriva dels sistemes democràtics liberals i l’expansió d’idees populistes i extremistes, la creixent impossibilitat de viure en zones fins ara habitades i els èxodes que genera, l’empobriment de grans grups de població o innumerables formes d’explotació i discriminació entre moltes altres; hem decidit recuperar aquest espai de formació i debat per avançar conjuntament en la transició ecosocial que no és altra que la transició ecològica socialment justa i democràtica.

Per tot això, hem organitzat per al proper dissabte 28 d’octubre l’Escola de tardor del MUC “Pensant en un món millor” a l’Hotel d’Entitats de 10 del matí a 2 del migdia.

Com podreu comprovar us proposem una matí en el que compaginar xerrades de caràcter teòric i analític amb tallers i dinàmiques perquè no hi ha acció transformadora sense coneixement ni pot haver-hi teoria que no se sustenti la i en la pràctica.

EL CANVI CLIMÀTIC I GLOBAL de la mà d’en Jofre Herrero Ferran
Tot i que el concepte de canvi climàtic ja porta 50 anys entre nosaltres, què és? quines accions s’han pres per frenar-lo i què pot fer la ciutadania.

REFUGIATS CLIMÀTICS I ESCALFAMENT GLOBAL de la mà d’en Llorenç Parra Pujol 
Coneixes les conseqüències de l’escalfament global sobre les persones? Les refugiades climàtiques és veuen obligades a fugir de casa seva a la cerca d’un món habitable.

DINÀMICA IMAGINEM FUTURS acompanyades d’en Miguel Doñate Sastre
Saps què com pensem el món, ens condiciona a l’hora d’actuar? A través d’aquest taller ens proposem crear un espai des del qual pensar un futur transformador.

QUE PODEM FER ELS MÉS PETITS? acompanyades de na Mariam Bellot Miró, Laura Casalprim Ayguasenosa i Eduard Tardà Balaguer
Espai d’experiments de petites accions per fer a casa , on podran tocar, experimentar i fer coses ben senzilles però amb gran impacte pel medi ambient.

En finalitzar conversarem plegades sobre l’après a la jornada al voltant d’un aperitiu.

Un nou 11 de setembre…

S’acosta un nou 11 de setembre i amb la seva commemoració s’obre una nova oportunitat per reflexionar sobre passat, present i futur; sobre casa nostra i el món;  sobre el poder i l’opressió però també de la cooperació i l’alliberament; en definitiva, una ocasió més per repensar el nostre lloc al món. Tanmateix és massa per compartir-ho en aquest espai, tot i així paga la pena recordar un parell com ara el cop d’estat a Xile l’11 de setembre de 1.973 o els atemptats de l’11 de setembre de 2.001 que ens poden ajudar a reflexionar sobre l’actualitat.