L’eix vertebrador d’aquesta primera edició és el municipalisme. El municipalisme entès com a eina per governar-nos des de la base i la quotidianitat, i alhora com a eina transformadora de la societat en transcendir les fronteres del propi municipi.

Us adjuntem els vídeos de la 1a ESCOLA d’ESTIU del MUC perquè tothom pugui formar-se la seva opinió de primera mà.

1a ESCOLA d’ESTIU del MUC: “MUNICIPALISME TRANSFORMADOR”

La proposta d’aquest any es desenvolupa a partir 3 eixos:

1. L’experiència de la gestió municipal assembleària al Figaró-Montmany: LA CAF: 10 ANYS D’AUTOGOVERN AL FIGARÓ-MONTMANY

2. Com impulsar l’economia social a nivell local: LA XARXA D’ECONOMIA SOLIDÀRIA (XES)

3. El municipalisme com a motor de processos constituents: EL MUNICIPALISME MÉS ENLLÀ DE L’ESFERA MUNICIPAL: L’EXEMPLE DE LES CUP ( Candidatures d’Unitat Popular)

1. LA CAF: 10 ANYS D’AUTOGOVERN AL FIGARÓ-MONTMANY amb Lluc Peláez, darrer alcalde del Figaró-Montmany.

Els membres de la Candidatura Activa pel Figaró (CAF), constituïts en agrupació d’electors no pas com a partit, han governat aquest municipi durant prop de 10 anys (fins poc abans de les últimes eleccions municipals) i provant d’incorporar al govern al conjunt de la població; un procés que va despertar l’interès d’altres municipis pel seu replantejament de la democràcia. A les assemblees i en qualsevol moment de la quotidianitat diària, els integrants de la CAF van treballar al costat del conjunt del veïnat per cercar solucions a les problemàtiques pròpies del dia a dia però també a les d’un context de crisi.

La CAF ha governat en assemblea aquest municipi del Vallès Oriental d’uns 1.100 habitants, amb un paper central del procés participatiu que s’engegava anualment mitjançant el qual el veïnat decidia sobre el pressupost municipal.

“Durant tot el procés, la participació és present a la vida quotidiana del poble: les discussions continuen al carrer, al bar, al camp de futbol. Fins i tot a l’escola, on els nens decideixen en què invertir la part del pressupost que es destina als més petits. Aquest procés culmina el dia de les votacions a l’urna, un acte que ja forma part de la tradició del poble. L’òrgan de la Comissió Permanent de Participació Ciutadana, format per representats dels veïns i dels partits de l’oposició, supervisa tot el procés i vetlla perquè l’aplicació del reglament de participació ciutadana sigui correcta” (CAF)

Podeu trobar més informació als següents documents:
Informe d’avaluació dels processos participatius encarregats per l’ajuntament de El Figaró-Montmany i la Diputació de Barcelona. • https://www.figaro-montmany.cat/pl184/ajuntament/plans-campanyes-programes-/id1/pressupostos-participatius.htm

2. LA XARXA D’ECONOMIA SOLIDÀRIA (XES) amb Iván Miró, sociòleg i integrant de la XES.

Des de la seva fundació al 2002, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) ha treballat per posar l’economia al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia, com es propi del model capitalista. Les accions de la XES a Catalunya han estat nombroses els darrers anys, i en destaquen:

– el Balanç Social on més de 70 empreses, eina amb la qual cooperatives i entitats de Catalunya mostren que l’economia també pot ser social;
– la Fira d’Economia Social de Catalunya, que enguany realitzarà la seva quarta edició i que ens aquests pocs anys s’ha convertit en un referent en el camp de l’economia social.

Amb la convocatòria de les eleccions municipals de maig de 2015, la XES va fer públic el document “Cap a la democràcia econòmica municipal. 14 mesures per impulsar l’economia social i solidària a nivell local” producte de més de 12 mesos de treball i debat.

Podeu trobar més informació als següents documents:
El manifest constituent de la XES • Els principis que assumeixen les entitats en fer-se sòcies de la XES • Les 14 mesures per impulsar l’economia social i solidària a nivell local • http://www.xes.cat/

3. EL MUNICIPALISME MÉS ENLLÀ DE L’ESFERA MUNICIPAL: L’EXEMPLE DE LES CUP (Candidatures d’Unitat Popular) amb Pilar Castillejo, regidora i tinent alcalde de Ripollet per Compromís per Ripollet (COP) i membre de la candidatura per Barcelona de la CUP-Crida Constituent a les eleccions del 27-S.

Estem a les portes d’una nova contesa electoral, possiblement la més transcendent de les darreres dècades i una de les més importants de la nostra història. Davant d’un escenari com aquest, sembla lògic preguntar-se quin paper han d’exercir les forces municipalistes (generalment d’àmbit estrictament local) amb forta tradició al nostre país. Mantenir-se al marge dels processos supramunicipals o participar d’aquests? I en cas d’involucrar-se, com fer-ho? Un resposta a aquests interrogants la podem trobar en les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) que els darrers anys han engegat un procés per fusionar la capacitat transformadora del municipalisme amb la transformació a nivell supramunicipal.

Les CUP, com alguns defineixen, més que un partit polític és un artefacte polític. Amb dues potes, una als moviments socials i una altra a les institucions a nivell municipal, són presents des de les primeres eleccions democràtiques de 1979 amb la Unitat Municipal 9 (UM9) de Sant Pere de Ribes o la Candidatura d’Unitat Popular d’Arbúcies (CUPA) i que eleccions rere eleccions aniran expandint el seu projecte. Serà a partir de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2012 quan les CUP faran un pas més en el seu municipalisme en sumar al procés transformador engegat a nivell municipal, un nou procés constituent a nivell de país.

Podeu trobar més informació als següents documents:
Què és la CUP? • Programa marc de la CUP per les eleccions municipals de Maig de 2015 • Per una confluència estratègica per a l’inici d’un Procés Constituent Català • www.cup.cat

Aquí trobareu d’altres materials que us poden permetre aprofundir en el municipalisme des de diferents perspectives.